L'atmosfera conté diversos gasos (la majoria en quantitats molt petites) que retenen l'escalfor que reflecteix la Terra. El diòxid de carboni (CO2), el metà, els òxids de nitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural en l'atmosfera. Tots són gasos hivernacle.
En l'atmosfera també podem trobar algunes substàncies produïdes per l'activitat humana que agmenten l'efecte hivernacle, com els gasos CFC (els principals responsables del deteriorament de la capa d'ozó, que protegeix la vida a la Terra de les radiacions perjudicials del Sol).
Sense la presència de dos dels gasos hivernacle naturals, el CO2 i el vapor d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a 30 ºC per sota de l'actual. Però la contaminació fa que augmenti la quantitat de gasos hivernacle a l'atmosfera. Això comporta el risc d'un increment general de la temperatura del nostre planeta.
D'on procedeixen els gasos de l'efecte hivernacle?
1.El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable de l'efecte hivernacle. Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural. Aquests combustibles fòssils els cremem a casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals energètiques per obtenir calor i energia.
Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s'alliberen grans quantitats de CO2 a l'atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO2. Per tant, es tracta d'una contribució doble a l'efecte hivernacle.
2. El metà és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements dels bestiar.
3.L'òxid de nitrogen és present de forma natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat com a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. La quantitat d'òxids de nitrogen a l'atmosfera ha augmentat en un 80% des del segle passat.
4.L'ozó de superfície. L'ozó que es troba a gran alçada en l'atmosfera forma la capa d'ozó, que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades que emet el Sol. En canvi, l'ozó de superfície és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Contribueix a formar la boira fotoquímica o smog i potencia l'efecte hivernacle. A més a més, l'ozó de superfície no s'enlaira fins a les parts altes de l'atmosfera per reforçar la capa d'ozó.
5.Els gasos CFC s'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. Les neveres antigues abandonades emeten gasos CFC. Els aerosols antics també emetien grans quantitats de gasos CFC. Aquests gasos arriben a l'atmosfera per vies diferents i destrueixen la capa d'ozó. Són gasos hivernacle molt potents. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa d'ozó però són gasos hivernacle.
El Diòxid de Carboni (CO2)
El diòxid de Carboni (CO2) representa el 49% del total de gasos hivernacle emesos a l'atmosfera per l'activitat humana. Els principals focus d'emissió són els combustibles fòssils (el carbó), en un 67%; i la deforestació, en un 33%.
El problema del CO2 a l'atmosfera és la seva durada que potser de uns 500 anys.
La seva presència en l'atmosfera terrestre és d'un 0'03% del total però el CO2 és el gas hivernacle que té una influència més decisiva en el canvi climàtic de la Terra, degut a la seva capacitat d'absorció de l'energia radiant en la longitud d'ona dels infrarrojos. També té un paper fonamental per la vida animal i vegetal, i per la fotosíntesi de les plantes.
La deforestació fa que disminueixi la eliminació del CO2 per la fotosíntesi de les plantes, per la qual cosa cada cop és més alta la seva concentració en l'atmosfera. I això comporta al mateix temps un augment en la temperatura de la Terra.
El Metà
El metà, és responsable del 16% de l’efecte hivernacle.
L’origen del metà: El metà sorgeix fonamentalment de la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen,i els seus principals productors són el cicle digestiu del bestiar,certs cultius (per exemple,els arrossars),els abocadors i,en menor mesura,els incendis forestals,l’activitat dels tèrmits i altres insectes.
La producció de metà és de 500 milions de tones mètriques anuals,de les que 345 milions són producte de l’activitat humana.
Ozó
Encara que l’ozó en l’estratosfera forma una capa protectora que ens protegeix dels rajos ultravioletes que provènen del sol,la seva presència en la baixa atmosfera,o troposfera,contribueix a l’efecte hivernacle.Cda mol-lècula és 2.000 vegades més efectiva en atrapar calor que una mol-lècula de CO2.
L’origen de l’O3: Es genera per la reacció de la llum solar amb contaminants comuns com el monòxid de carboni,els òxids nitrosos i els hidrocarburs.En els tròpics,el seu temps de residència en la troposfera és d’hores a dies.
L’hexafluorur de sofre(SF6) i els perfluorocarbonis(PFC)també estan inclosos en el Protocol de Kioto perquè,encara que la seva producció és escassa,són molt tòxics i duren molt.
Òxid dinitrogen (N2O)
És el responsable del 6% de l'escalfament total.
La seva presència en l'atmosfera és deguda principalment a la degradació dels fertilitzants que tenen l'amoníac com a compost principal, a les deixalles del bestiar i a determinats pocessos industrials com la producció d'àcid.
Encara que la seva proporció en l'atmosfera sigui petita, la incidència que té en l'efecte hivernacle ve donada per la seva llarga presència, 120 anys; i el fort increment que està experimentant des dels començaments de l'época industrial.
Els gasos fins ara esmentats són aquells que es produeixen naturalment, i que ja existien a l'atmosfera amb anterioritat a l'existència de l'home. El problema sorgeix quan aquest, a través del fort desenvolupament industrial iniciat a la dècada dels 50, genera una quantitat adicional important d'aquests gasos, que sumats als ja existents, fan que les seves concentracions en l'atmosfera modifiquin d'una manera notable les condicions climàtiques de la Terra.
A part d'aquests gasos, l'acció de l'home n'ha generat d'altres que, si bé inicialment eren tinguts per beneficiosos ja que servien per determinats serveis o funcions que ajudaven a millorar la nostra qualitat de vida, s'ha demostrat que també tenien una incidència negativa en ser emesos cap a l'atmosfera ja que tenien els mateixos efectes que els gasos hivernacle; i per això se'ls califica com aquests.
CFC (Clorofluorocarbonis)
Varen ser inventats al 1930 per científics que buscaven gasos no tòxics, inimflamables i que es liqüessin facilment sota pressió, per poder-los fer servir en frigorífics, condicionadors d'aire i com a propulsors en els envasos del tipus aerosol.
Va ser al 1974 quan se'ls va calificar com a perillosos pel seu efecte negatiu sobre la capa d'ozó, que és la que ens protegeix dels rajos ultravioleta de la llum solar. En posterioritat, també es va comprovar que els CFC ajudaven a l'escalfament global de la Terra. Segons un estudi científic fet pel grup de treball de l'Intergovernamental Panel on Climate Change, una molècula de CFC afegida a l'atmosfera té un efecte hivernacle entre 5 i 10 mil vegades superior al d'una molècula de CO2.
Al 1995, per primera vegada i degut a la forta pressió dels científics sobre els polítics, alertant-los dels perills de la destrucció de la capa d'ozó, es va aconseguir reduir el nivell de CFC. Però encara no es sap quins seràn els efectes finals dels gasos ja emesos, degut al seu llarg període de vida en l'atmosfera.