dijous, 29 gener de 2009

Conseqüències del calentament global

El clima de la terra es molt difícil de predir peque hi han molts factors que hi intervenen. Per això no es pot definir exactament quins seran els efectes d'aquest procés. Però, pel que sembla, els canvis climàtics poden ser molt durs.

Una de les primeres conseqüències serien es sèquies. En alguns llocs disminuiria la quantitat de pluges i en altres augmentaria provocant grans inundacions. Una atmosfera més calorosa podria provocar que el gel de prop dels pols es defès. La quantitat d'aigua que sortiria elevaria el nivell del mar. Un augment de tan sols 60cm inundaria les terres fèrtils de Bangla Desh, de les quals depèn centenars de persones per obtindré aliments. Les turmentes tropicals podrien produir-se amb una major freqüència. Són petites coses que així, escrites, no semblen tenir massa importància però poden tenir unes conseqüències terribles, fins hi tot poden arribar a canviar ecosistemes.

  • Efectes en les plantes

Els boscos tropicals consumissin grans quantitats de diòxid de carboni. Si es duplica la quantitat d'aquest gas en l'atmosfera les plantes tindrien que absorbir-ne més i per ant creixé el doble i amb el doble de velocitat. Es va fer un experiment per veure si, malgrat tot, no es un problema tant greu perquè les plantes poden amortitzar les grans quantitats de CO2

En una petita camara ( o jardí ) simulem una comunitat natural amb una alta concentració de CO2. Les plantes que creixen en comunitats poden reaccionar diferent a les que creixen aïllades en contenidors individuals.

Es medeix la tassa de fotosíntesis de les plantes en aquestes camares, en les quals hi varia la quantitat de diòxid de carboni . Les plantes que creixen amb altes concentracions de CO2 produeixen unes fulles més gruixudes que tarden més temps en descompondre's que les que creixen en ambients amb concentracions normals d'aquest gas. Els insectes i altres animals segurament hauran de menjar més fulles amb altes concentracions de carbohidrats per tal d'obtenir el mateix nivell de proteïnes i altres nutrients que ells necessiten.

S'ha demostrat que les arrels d'aquestes plantes que creixen amb unes concentracions més altes de lo normal de CO2 tenen més micorrices, un tipus de fong que viu en les arrels de les plantes i ajuda a absorbir nutrients.

(Experiment realitzat per l'estudiant post graduat Joan Posada i Catherine Lovelock, becaria post doctoral

dimecres, 28 gener de 2009

Revolució industrial amb el canvi climatic.

Els canvis climàtics de la terra ( com la Edat del Gel ) han estat processos naturals que s'han produït lentament. En el segle XVIII la historia va començar a canviar. El nombre d'homes havia augmentat tant que ja ocupava casi tots els llocs del planeta i necessitava cada cop més aliments, roba, mobles, cases, camins..... Es mantenia grans ramats i es cultivaven grans extensions de terra. Per tal d'augmentar la producció de tot, es va inventar la industria. Cada any, noves fabriques començaven a facilitar el treball de l'home.
Però totes aquestes maquines necessitaven energia per funcionar. Per obtenir aquesta energia comencen a utilitza combustibles fòssils ( gas natural, carbó i petroli). Molts pensaven que aquest segle anomenat “de la Revolució Industrial” portaria només beneficis al home. El problema va ser que al cremar els combustibles fòssils es van produir grans quantitats de gasos invisibles que s'expandien per l'atmosfera. Les grans plantacions, el manteniment d'animals i la tala de boscos també produïa aquest gasos. Eren gasos hivernacles.
Des de la revolució industrial, degut a la demanda cada cop més gran d'energia i aliments per part de l'home, s'ha anat incrementant les quantitats de gasos hivernacles a l'atmosfera. Des de el segle XVIII la quantitat d'aquests casi s'ha duplicat i la nostre atmosfera s'està tornant més densa. Una atmosfera més densa implica un aire més calent. Aquest no és un procés natural, sinó un canvi climàtic provocat per l'home. Segons els científics el resultat més probable és que la temperatura de la terra augmentaria entre 1'5 i 4'5 ºC en els pròxims 100 anys.

dimecres, 21 gener de 2009

Gasos del efecte hivernacle:



L'atmosfera conté diversos gasos (la majoria en quantitats molt petites) que retenen l'escalfor que reflecteix la Terra. El diòxid de carboni (CO2), el metà, els òxids de nitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural en l'atmosfera. Tots són gasos hivernacle.
En l'atmosfera també podem trobar algunes substàncies produïdes per l'activitat humana que agmenten l'efecte hivernacle, com els gasos CFC (els principals responsables del deteriorament de la capa d'ozó, que protegeix la vida a la Terra de les radiacions perjudicials del Sol).
Sense la presència de dos dels gasos hivernacle naturals, el CO2 i el vapor d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a 30 ºC per sota de l'actual. Però la contaminació fa que augmenti la quantitat de gasos hivernacle a l'atmosfera. Això comporta el risc d'un increment general de la temperatura del nostre planeta.


    D'on procedeixen els gasos de l'efecte hivernacle?


    1.El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable de l'efecte hivernacle. Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural. Aquests combustibles fòssils els cremem a casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals energètiques per obtenir calor i energia.
    Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s'alliberen grans quantitats de CO2 a l'atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO2. Per tant, es tracta d'una contribució doble a l'efecte hivernacle.


    2. El metà és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements dels bestiar.


    3.L'òxid de nitrogen és present de forma natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat com a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. La quantitat d'òxids de nitrogen a l'atmosfera ha augmentat en un 80% des del segle passat.

    4.L'ozó de superfície. L'ozó que es troba a gran alçada en l'atmosfera forma la capa d'ozó, que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades que emet el Sol. En canvi, l'ozó de superfície és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Contribueix a formar la boira fotoquímica o smog i potencia l'efecte hivernacle. A més a més, l'ozó de superfície no s'enlaira fins a les parts altes de l'atmosfera per reforçar la capa d'ozó.

    5.Els gasos CFC s'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. Les neveres antigues abandonades emeten gasos CFC. Els aerosols antics també emetien grans quantitats de gasos CFC. Aquests gasos arriben a l'atmosfera per vies diferents i destrueixen la capa d'ozó. Són gasos hivernacle molt potents. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa d'ozó però són gasos hivernacle.

    El Diòxid de Carboni (CO2)

    El diòxid de Carboni (CO2) representa el 49% del total de gasos hivernacle emesos a l'atmosfera per l'activitat humana. Els principals focus d'emissió són els combustibles fòssils (el carbó), en un 67%; i la deforestació, en un 33%.

    El problema del CO2 a l'atmosfera és la seva durada que potser de uns 500 anys.

    La seva presència en l'atmosfera terrestre és d'un 0'03% del total però el CO2 és el gas hivernacle que té una influència més decisiva en el canvi climàtic de la Terra, degut a la seva capacitat d'absorció de l'energia radiant en la longitud d'ona dels infrarrojos. També té un paper fonamental per la vida animal i vegetal, i per la fotosíntesi de les plantes.

    La deforestació fa que disminueixi la eliminació del CO2 per la fotosíntesi de les plantes, per la qual cosa cada cop és més alta la seva concentració en l'atmosfera. I això comporta al mateix temps un augment en la temperatura de la Terra.



    El Metà

    El metà, és responsable del 16% de l’efecte hivernacle.

    L’origen del metà: El metà sorgeix fonamentalment de la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen,i els seus principals productors són el cicle digestiu del bestiar,certs cultius (per exemple,els arrossars),els abocadors i,en menor mesura,els incendis forestals,l’activitat dels tèrmits i altres insectes.

    La producció de metà és de 500 milions de tones mètriques anuals,de les que 345 milions són producte de l’activitat humana.





    Ozó

    Encara que l’ozó en l’estratosfera forma una capa protectora que ens protegeix dels rajos ultravioletes que provènen del sol,la seva presència en la baixa atmosfera,o troposfera,contribueix a l’efecte hivernacle.Cda mol-lècula és 2.000 vegades més efectiva en atrapar calor que una mol-lècula de CO2.

    L’origen de l’O3: Es genera per la reacció de la llum solar amb contaminants comuns com el monòxid de carboni,els òxids nitrosos i els hidrocarburs.En els tròpics,el seu temps de residència en la troposfera és d’hores a dies.

    L’hexafluorur de sofre(SF6) i els perfluorocarbonis(PFC)també estan inclosos en el Protocol de Kioto perquè,encara que la seva producció és escassa,són molt tòxics i duren molt.





    Òxid dinitrogen (N2O)

    És el responsable del 6% de l'escalfament total.

    La seva presència en l'atmosfera és deguda principalment a la degradació dels fertilitzants que tenen l'amoníac com a compost principal, a les deixalles del bestiar i a determinats pocessos industrials com la producció d'àcid.

    Encara que la seva proporció en l'atmosfera sigui petita, la incidència que té en l'efecte hivernacle ve donada per la seva llarga presència, 120 anys; i el fort increment que està experimentant des dels començaments de l'época industrial.

    Els gasos fins ara esmentats són aquells que es produeixen naturalment, i que ja existien a l'atmosfera amb anterioritat a l'existència de l'home. El problema sorgeix quan aquest, a través del fort desenvolupament industrial iniciat a la dècada dels 50, genera una quantitat adicional important d'aquests gasos, que sumats als ja existents, fan que les seves concentracions en l'atmosfera modifiquin d'una manera notable les condicions climàtiques de la Terra.

    A part d'aquests gasos, l'acció de l'home n'ha generat d'altres que, si bé inicialment eren tinguts per beneficiosos ja que servien per determinats serveis o funcions que ajudaven a millorar la nostra qualitat de vida, s'ha demostrat que també tenien una incidència negativa en ser emesos cap a l'atmosfera ja que tenien els mateixos efectes que els gasos hivernacle; i per això se'ls califica com aquests.



    CFC (Clorofluorocarbonis)

    Varen ser inventats al 1930 per científics que buscaven gasos no tòxics, inimflamables i que es liqüessin facilment sota pressió, per poder-los fer servir en frigorífics, condicionadors d'aire i com a propulsors en els envasos del tipus aerosol.

    Va ser al 1974 quan se'ls va calificar com a perillosos pel seu efecte negatiu sobre la capa d'ozó, que és la que ens protegeix dels rajos ultravioleta de la llum solar. En posterioritat, també es va comprovar que els CFC ajudaven a l'escalfament global de la Terra. Segons un estudi científic fet pel grup de treball de l'Intergovernamental Panel on Climate Change, una molècula de CFC afegida a l'atmosfera té un efecte hivernacle entre 5 i 10 mil vegades superior al d'una molècula de CO2.

    Al 1995, per primera vegada i degut a la forta pressió dels científics sobre els polítics, alertant-los dels perills de la destrucció de la capa d'ozó, es va aconseguir reduir el nivell de CFC. Però encara no es sap quins seràn els efectes finals dels gasos ja emesos, degut al seu llarg període de vida en l'atmosfera.



dijous, 15 gener de 2009

Que vol dir energia renovable?


Quan algú parla d'energies renovables està fent referència a aquelles que provenen de forts inesgotables i no contaminants i que el seu període de renovació és prou curt com perquè els humans puguem gaudir dels seus beneficis sense exhaurir-les.
El Sol, l'aigua o el vent, per exemple, ens aporten la seva energia de forma constant i interrompuda.
Al llarg de la vida d'una persona, tots aquest recursos naturals hi són gairebé sempre present, de manera que se'ls pot aprofitar com a font d'energia permanent.



En oposició a les energies renovables hi ha les energies no renovables.
Es tracta de fonts amb un període de renovació molt mes llarg que la durada mitja de la vida humana. El petroli, el carbó i el gas natural que explotem des de fa uns centenars d'anys es van formar a partir de la descomposició de les restes d'animals i vegetals que van viure fa milions d'anys. I l'urani que alimenta les centrals nuclears ha aparegut després d'un procés de desintegració radioactiva que també s'ha perllongat durant miler de segles.
Aquestes darreres són les fonts d'energia en base a les quals hem construït la societat moderna en que vivia i sense les quals actualment no podríem realitzar la major part de les nostres activitats quotidianes ja que en tenim una gran dependència. Sortosament però si deixéssim de comptar amb ells el sol l'aigua i el vent continuarien sent els nostres aliats per proveir-nos de llum i escalfar.
Perquè cal impulsar-ne l'ús?
Hem vist que les energies renovables són inesgotables, perquè les seves fonts es renoveen de forma contínua. Ara bé, també tenen un altre avantatge important: Són molt més “netes” que les no renovables, en la mesura que no contaminen o no fan en uns nivells molt inferiors a les altress.
La utilització del petroli, el carbó i, en menor mesura, el gas natural genera uns nivells de contaminació atmosfèrica molt superiors als de les fonts d'energia renovables, sobretot pel que fa al diòxid de carboni (CO2), un dels gasos responsables del canvi climatic que pateix actualment la terra. En el cas de l'urani, el problema ambiental més significatiu rau en el tipus de residus que es produeix durant centenars d'anys fins que, en un futur molt llunyà, hagin perdut la seva activitat radioactiva.
Per tant si augmenta la utilització de les energies renovables evitarem moltes de les conseqüències
negatives sobre l'ambient i sobre la salut de les persones que avui dia es produeix. Alhora també reduirem la nostra dependència dels paisos que ens proveeixen d'energies no renovables ja que en qualsevol moment. Com ja succeït diverses vegades durant les darreres dècades. Els seus governants poden decidir incrementar el preu dels recuresos enrgètics o reudir-ne la produciió, accions que tindrem novament efectes greus sobre l'economia de tot el planeta.
Així doncs, tot i que el paper de les energies renovables és encara petit comparat amb els combustibles fòssils o l'energia nuclear aquesta situació anirà canviant en els propers anys, ja que la major part dels governs són conscients de la necessitat d'impulsar les noves tecnologies que aprofiten els recursos energètics naturals.

índex

-En que consisteix l'efecte hivernacle

-Conseqüències de l'efecte hivernacle

-Perquè és produeix l'efecte hivernacle

-Gasos que el produeixen

-Possible solucions

-Que és la pluja acida

-Energies alternatives

-Estadística

-Conclusió

dijous, 8 gener de 2009

La pluja àcida

Afegeix una imatge

La pluja Àcida









La pluja és molt important per a la vida al nostre planeta. Tots els éssers vius necessiten aigua per viure, fins i tot nosaltres i els conreus que fem créixer.






Però ara la pluja que ens dóna la vida s'enverina dia a dia per la contaminació de l'aire. Aquesta pol·lució prové principalment dels combustibles que cremen els vehicles, les calefaccions de les cases, les fàbriques i les centrals energètiques.









La pluja àcida està feta de diòxid de sofre i de òxids de nitrogen, es combinen t amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja barrejats.






Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les persones, destrueix els estanys, llacs i rius, perjudica els arbres i els edificis això es lo que anomenem pluja àcida.









Com es forma la pluja àcida ?






- La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NO, NO2) amb els vapor d'aigua atmosfèric. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6.






- El diòxid de sofre (SO2) s'origina per combustions de carbons o petrolis i els seus derivats, que contenen sofre com a impuresa.






- Els òxids de nitrogen (NO, NO2) s'originen en els processos de combustió a elevades temperatures (superiors a 1000 ºC), en motors de combustió (principalment els dièsel). Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen en l'atmosfera.










  • Malgrat els seu nom, la pluja àcida no sempre es presenta en forma d'aigua. A vegades cau en forma de neu. D'altra banda, els elements químics que es combinen per produir la pluja àcida també poden prendre la forma d'una pols seca i invisible que cau localment i és igualment perjudicial per al medi ambient.





















Efectes de la pluja àcida






Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i monuments.






Un problema mundial:



Molt sovint la pluja àcida es desplaça de la zona on es forma a d'altres àrees. Les xemeneies altes, construïdes per assegurar que la contaminació de les indústries no afecti les ciutats de la rodalia, enlairen la contaminació cap a l'atmosfera.



Quan pren contacte amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, forma àcids, que s'incorporen als núvols. El vent transporta els núvols, sovint molt lluny d'allà on es van formar. Finalment, els àcids cauen amb la pluja generalment dos o tres dies després.






Els danys als arbres i al sòl :



Els efectes comprovats han estat la corrosió de les fulles i una reducció general del creixement dels arbres, que pot acabar amb la seva mort. Els diòxid de sofre de la pluja àcida obstrueix els petits porus de les fulles a través dels quals les plantes prenen el CO2 que les plantes necessiten per viure.






Els llacs morts :La pluja àcida produeix l'acidificació de les aigües dels llacs i embassaments. Els àcids provoquen la mort de la majoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguin potables.




La destrucció dels edificis i les estàtues:




Quan la pluja àcida entra en contacte amb els materials utilitzats en els edificis, estàtues, pintures i altres objectes, els pot deteriorar i arribar a destruir-los. Lenta, però segura, la pluja àcida els corroirà i les conseqüències poden ser molt greus. Els materials de construcció s'erosionen, la pedra calcària es desfà, els metalls es rovellen, el color de les pintures es fa malbé, el cuiro es debilita i en la superfície del vidre es forma una capa dura.
Respirem àcid:
La pluja àcida, i altres tipus de contaminants que l'acompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules i ozó de superfície) ataquen de la mateixa manera els éssers humans i l'entorn natural. La inhalació de l'àcid procedent de la boira àcida pot provocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el SO2 en àcid sulfúric


Com es produeix l'efecte hivernacle?


L'efecte global més important és el canvi climàtic, alguns efectes del qual ja són observables: Disminució del gel dels pols, augment d'huracans i tempestes tropicals, canvis en el règim de les precipitacions i desertització.

Actualment la producció dels gasos que provoquen l' Efecte Hivernacle ha augmentat. Aquests gasos (principalment el diòxid de carboni (CO2) s'encarreguen d'absorbir l'energia emesa pel sol, impedint que els dies siguin massa calorosos o les nits massa fredes; l'augment en l'emissió d'aquests gasos provoca grans canvis dràstics en el clima mundial (fent-lo cada vegada més impredictible), sofrint alteracions en les temperatures regionals, en els règims de pluja, increment en la desertificación, alteracions en l'agricultura, i la descongelació dels casquets polars, incrementant així el nivell del mar i causant inundacions en les zones costaneres i continentals en tot el món. L'efecte hivernacle és produït tant de manera natural com de manera artificial (principalment per la industrialització) a causa de l'acumulació dels gasos hivernacles en l'atmosfera.